Passions en lluita: Ferrari i Barça

L'Àlex ja té 18 anys, l'edat del carnet! La seva tieta feia un munt de temps que m'havia encarregat un pastís de Ferrari, una de les passions del seu nebot. Però havia de portar alguna referència al Barça, l'altra gran passió... i mentre rumiava com fer-ho, em truca la mare del noi, demanant un pastís de Ferrari, la gran passió del seu fill, però amb picada d'ullet pel Barça, l'altra gran passió... I ara qué?? Un era per celebrar-ho en família. L'altra, amb els amics. I com que parlant tothom s'entén, doncs... un cotxe per un dels pastissos, i a l'altra, l'escut. 
I mentre els feia, l'Alonso assolia la seva primera victória de la temporada!
Per molts anys Àlex!

Els mussols

 "Ha de ser un mussol, en fa col·lecció". I jo pensant... "i perquè no me'n vaig fer un pel meu aniversari?" Jo també faig col·lecció de mussols! En tinc prestatges plens! Però aquest era per la Cristina, pels seus 60 anys. Farcit de xocolata i melmelada de fruits vermells, regal de les seves amigues. Amigues que es demanen el dia lliure per celebrar un aniversari, que et desperten i et porten el diari del dia que vas neixer, i que fan mans i mànigues per recullir un pastís i portar-lo a Barcelona. I quan arriba el moment de tallar-lo els hi fa pena... però guanya la curiositat! El tallen, en mengen i diuen: "et faré propaganda". Que bé, penso jo...

Aniversari compartit

Els pares celebren l'aniversari de casament, i la filla l'aniversari. És curiós això de neixer el mateix dia que es van casar els pares, no? Just un any més tard. Quin encert... La Maria José em va encarregar el pastís. Volia flors pels pares i per ella, no sabia... això sempre és així, mai no sabem el que volem per nosaltres mateixos. "Alguna cosa que et recordi a mi, alguna cosa d'infància..." però ella és esteticienne, apassionada pel món de la bellesa. Per tant... cosmètics a dojo! I em va dir que li portés ben embolicat, que no el volia veure fins la nit. Li vaig portar a la feina, a la pelu on treballa. I és clar... el va obrir abans! I si us dic que no em va sorprendre quan m'ho va confessar?

Ja ha arribat el circ!!

L'Albert ja necessita totes dues mans per dir quants anys té. Les dues mans ben obertes! I és l'últim any, el proper ja haurà de fer servir els dits dels peus! Sí, és una mica difícil saber aixecar els dits dels peus, però ell és un crak, segur que ho aconsegueix. Li agrada la màgia, el circ, l'espectacle, ballar i fer el pallasso. Per això aquest el vaig fer ben gran! Llàstima que l'Albert no és gens llaminer i el pastís ni el va tastar. Ara bé, un dels globus sí que va caure... dins la seva boca!

50 amb glamour

Un del meus primers pastissos. El vaig fer el novembre, per l'aniversari de la Lidia, de la meva Lidia. La Lidia del cole, dels viatges amb metro, de les riallades, de les confidències, dels "no em sé res!" el dia dels exàmens, de "com es fa un petò?", de tantes i tantes coses. Va ser un pastís fet amb emoció, l'emoció de saber que era per ella i la de saber que  aquest cop, la Viky no en menjaria. Però hi vam pensar, i vam brindar per ella, que des de dalt, ens mirava riallera, amb el seu sonriure obert i sencill.

Anem d'excursió

Una persona va a una festa d'aniversari. Treuen el pastís i el troba maco. Pregunta on li han fet, li diuen que l'he fet jo, però que no visc a Barcelona, sino en un poblet petit que està a uns 20 Km. On? a Parets, li diuen. A Parets. A Parets? Però si jo visc allà! I així comença l'història del pastís d'avui. Un pastís gran, n'havia de menjar tota la classe! I sembla que també va agradar.

La meva filla es casa!

Torno del creuer relaxada i feliç, no tinc res fins la setmana vinent. Encara amb la cadencia del mar a les cames me'n vaig a la meva classe d'aiguagym, disposada a contestar toootes les preguntes de les meves companyes sobre el creuer. Encara no he deixat la borsa al banc, i... no pot ser!!! Un encàrreg per dissabte!!! "Mira, que ya sabes que se casa mi niña, y le vamos ha hacer una despedida, así que ya sabes, algo picante, picante". ( I m'ho demana la mare! ) "Ah, y la vestimos de flamenca, así que rojo y negro". Au! A treballar, que "l'aparell" s'ha de deixar secar i queden pocs dies. I jo que volia descansar...

Ràpid, ràpid!

"Necessito un pastís per la meva neboda, per aquest cap de setmana, sisplau, no em diguis que no... ", i jo, enllestint la feina per poder fer maletes i anar-me'n de creuer! Però com dir-li que no?? "Te'n faig un de sencill, sencill, que no tinc temps!" I ràpid, ràpid, vaig fer un pastís sencill-sencill.