Ja han arribat les galetes de Nadal!!!

Arbres, estrelles de neu, regals, corones, ginger-men... Si voleu fer un regal original, si voleu posar el nom de cada persona a la taula amb una tarjeteta que després es menja, si voleu guarnir el vostrte arbre de Nadal amb galetetes que els més petits poden anar menjant... No ho dubteu! Quantes en voleu? Vinga, vinga, que s'acaben!

Galetetes de casament

La Mireia toca (o tocava...) el chelo i volia una galeteta en forma de Clau de Sol per donar als seus convidats. En canvi, en Jordi, la volia en forma de moto, amb els colors de la seva moto. M'hi vaig posar amb una mica de temps, en volien unes quantes!!

Aficions que es mengen

Fa molt de temps que li vaig fer aquesta guitarra al meu cosí, i no sé perquè no l'havia penjat encara... en fi, ho faig ara! I aprofito per fer propaganda del seu grup: Desobedientes. Fan un rock molt canyeru!

Tres aniversaris junts

Tres nens que celebren junts l'aniversari., tots bojos pels cotxes! Els pares ho van tenir fàcil: un pastís amb els cotxes de Cars.

Au! Bon profit!

Aniversari gòtic

Neixer per Halloween ens predestina? Potser no sempre, però en aquest cas, sí. Volia un pastís gòtic, amb sang, tombes, vàmpirs... Me'l van encarregar amb molt poc temps de marge i no vaig poder fer tantes coses, però sang, tomba i vàmpir n'hi havia! Va quedar maco, no? Em consta que li va agradar molt! I com ja és habitual, van indultar la nina!

Festa a la platja

La nostra amiga en fa 50!!! Que li fem? Que ens aconselles? Aviam, penseu... qué l'hi agrada? Doncs... li agrada molt la platja, però també és molt de festes, li van  els colors vius... Però això sí: senyera i barça han de sortir per algun lloc!

Doncs ja ho veieu, platja, festa, relax... us agrada?

Dorm, dorm, jo ja et vigilo...

Era el bateig de la Cristina i per tant, el pastís havia de ser dolç, tendre... però la germaneta gran volia un pallasso! Cap problema, la petitona dorm, el pallasso la vigila, li guarda els regals i espera pacientment a que es desperti per fer-la riure.

Que poc costa fer feliç a la gent!

30 anys molt esportius!

En Jordi ja es va fent grandet, 30 anys... i com no, tocava festa grossa. La Mireia volia que el pastís fos una bicicleta, però jo, que de vegades vaig per lliure, vaig voler fer-li aquest paisatge: el cicliste descansant prop de l'aigua, menjant un bon entrepà per recuperar forces, la bici al costat... els hi va agradar, i em consta que el ninot va ser mig indultat. Mig, perquè al final se'l van acabar menjant... Golafres!

Boig per la informàtica!!

Ja feia temps que m'ho deia: "a mi marido le tienes que hacer un portátil!!" i jo morta de por... un portàtil... i com aguanto la tapa? I com li faig les tecles?? Però voler és poder! Confesso que va haver-hi alguna nit que em costava dormir, somniava que queia la tapa, que el pastís es desmuntava... Però no va passar res d'això! Va quedar xulu, oi?

Passions en lluita: Ferrari i Barça

L'Àlex ja té 18 anys, l'edat del carnet! La seva tieta feia un munt de temps que m'havia encarregat un pastís de Ferrari, una de les passions del seu nebot. Però havia de portar alguna referència al Barça, l'altra gran passió... i mentre rumiava com fer-ho, em truca la mare del noi, demanant un pastís de Ferrari, la gran passió del seu fill, però amb picada d'ullet pel Barça, l'altra gran passió... I ara qué?? Un era per celebrar-ho en família. L'altra, amb els amics. I com que parlant tothom s'entén, doncs... un cotxe per un dels pastissos, i a l'altra, l'escut. 
I mentre els feia, l'Alonso assolia la seva primera victória de la temporada!
Per molts anys Àlex!

Els mussols

 "Ha de ser un mussol, en fa col·lecció". I jo pensant... "i perquè no me'n vaig fer un pel meu aniversari?" Jo també faig col·lecció de mussols! En tinc prestatges plens! Però aquest era per la Cristina, pels seus 60 anys. Farcit de xocolata i melmelada de fruits vermells, regal de les seves amigues. Amigues que es demanen el dia lliure per celebrar un aniversari, que et desperten i et porten el diari del dia que vas neixer, i que fan mans i mànigues per recullir un pastís i portar-lo a Barcelona. I quan arriba el moment de tallar-lo els hi fa pena... però guanya la curiositat! El tallen, en mengen i diuen: "et faré propaganda". Que bé, penso jo...

Aniversari compartit

Els pares celebren l'aniversari de casament, i la filla l'aniversari. És curiós això de neixer el mateix dia que es van casar els pares, no? Just un any més tard. Quin encert... La Maria José em va encarregar el pastís. Volia flors pels pares i per ella, no sabia... això sempre és així, mai no sabem el que volem per nosaltres mateixos. "Alguna cosa que et recordi a mi, alguna cosa d'infància..." però ella és esteticienne, apassionada pel món de la bellesa. Per tant... cosmètics a dojo! I em va dir que li portés ben embolicat, que no el volia veure fins la nit. Li vaig portar a la feina, a la pelu on treballa. I és clar... el va obrir abans! I si us dic que no em va sorprendre quan m'ho va confessar?

Ja ha arribat el circ!!

L'Albert ja necessita totes dues mans per dir quants anys té. Les dues mans ben obertes! I és l'últim any, el proper ja haurà de fer servir els dits dels peus! Sí, és una mica difícil saber aixecar els dits dels peus, però ell és un crak, segur que ho aconsegueix. Li agrada la màgia, el circ, l'espectacle, ballar i fer el pallasso. Per això aquest el vaig fer ben gran! Llàstima que l'Albert no és gens llaminer i el pastís ni el va tastar. Ara bé, un dels globus sí que va caure... dins la seva boca!

50 amb glamour

Un del meus primers pastissos. El vaig fer el novembre, per l'aniversari de la Lidia, de la meva Lidia. La Lidia del cole, dels viatges amb metro, de les riallades, de les confidències, dels "no em sé res!" el dia dels exàmens, de "com es fa un petò?", de tantes i tantes coses. Va ser un pastís fet amb emoció, l'emoció de saber que era per ella i la de saber que  aquest cop, la Viky no en menjaria. Però hi vam pensar, i vam brindar per ella, que des de dalt, ens mirava riallera, amb el seu sonriure obert i sencill.

Anem d'excursió

Una persona va a una festa d'aniversari. Treuen el pastís i el troba maco. Pregunta on li han fet, li diuen que l'he fet jo, però que no visc a Barcelona, sino en un poblet petit que està a uns 20 Km. On? a Parets, li diuen. A Parets. A Parets? Però si jo visc allà! I així comença l'història del pastís d'avui. Un pastís gran, n'havia de menjar tota la classe! I sembla que també va agradar.

La meva filla es casa!

Torno del creuer relaxada i feliç, no tinc res fins la setmana vinent. Encara amb la cadencia del mar a les cames me'n vaig a la meva classe d'aiguagym, disposada a contestar toootes les preguntes de les meves companyes sobre el creuer. Encara no he deixat la borsa al banc, i... no pot ser!!! Un encàrreg per dissabte!!! "Mira, que ya sabes que se casa mi niña, y le vamos ha hacer una despedida, así que ya sabes, algo picante, picante". ( I m'ho demana la mare! ) "Ah, y la vestimos de flamenca, así que rojo y negro". Au! A treballar, que "l'aparell" s'ha de deixar secar i queden pocs dies. I jo que volia descansar...

Ràpid, ràpid!

"Necessito un pastís per la meva neboda, per aquest cap de setmana, sisplau, no em diguis que no... ", i jo, enllestint la feina per poder fer maletes i anar-me'n de creuer! Però com dir-li que no?? "Te'n faig un de sencill, sencill, que no tinc temps!" I ràpid, ràpid, vaig fer un pastís sencill-sencill.

Comunió

La Diana tenia molts clars els colors del seu pastís: roses i liles. Sobretot lila, eh? I així va ser. Mentre ella es mirava el seu pastís i l'Astrid, la seva mare, se la mirava a ella, jo recordava temps llunyans, temps de col·legi de monges, d'uniformes grisos i comunions compartides.

Xavier

... Aquesta entrada no sé ni com començar-la. En Xavier és el meu nebot, el gran. I el dia 19 d'abril ja va fer 7 anys! Feia un parell de mesos que anavem pensant com seria el seu pastís. Primer volia un Darh Vader i jo no sabia ni com començar a fer-l'ho! Però finalment, es va decantar per en Super-Mario i els seus amics. Em vaig divertir de valent fent figuretes! Sort que el pastís no era massa gran, perquè sino, encara hi seria! Ell no en tenia ni idea, no s'esperava el pastís perquè viuen a Andorra i ja entén que és complicat això de portar un pastís des de Parets fins Andorra. Però el meus super-cosins, l'Albert i la Núria, són també uns super-pares. Per tant, van baixar divendres, i després de menjar un plat de pasta, van agafar el pastís, i cap Andorra! Un munt de kilòmetres per un sonriure d'en Xavier. I això... no té preu.
Per molts anys, Xavier, t'estimo moltíssim!

M'agraden els animals!

L'Abril ja té 4 anys! És la filla dels veterinaris que venen a casa a cuidar els nostres animalons, i és clar, li encanten les bestioles! Últimament mira i remira la película Spirit, però també li agrada molt la gateta Kitty... i a qui no? Va tenir una superfesta, amb un munt d'amiguets i un pastís amb els seus animals preferits...per ara! Aviam que tocarà l'any que ve!

Que bonic és viatjar!

Un grup de gent que recorden el seu recent viatge a l'India i una adolescent amb somnis de veure món. Uns es reuneixen i parlen, l'altra, somia, imagina...

El dia del pare

19 de març, dia del pare. Farta de regalar corbates, la filla d'en Toni li va voler regalar...un pastís! N'hi ha que tenen sort, no?

El primer pastís

Sembla mentida que els nens siguin tant llestos. Un anyet i ja saben els que els hi agrada! L'Alexandra ho té clar: li agraden en Pocoyó i els seus amics. Així que...

Per molts anys, Alexandra!

Sopar de dones

El mes de març és el mes de les dones, i a Parets, l'Ajuntament organitza un sopar. Per anar-hi, no més cal portar un plat de menjar per compartir. Dues taules llaaaaaaargues acullen els plat que hi anem deixant. Una per dolç, l'altra per salat. S'omplen de menges delicioses, de plats el·laborats o sencills, d'olors i colors. I un munt de dones mortes de gana, anem donant voltes a les taules, salivant i pensant qué agafarem si quan s'obri la veda tenim sort. Jo, evidentment, vaig portar un pastís.

Passió pel basket

En Pol viu a Andorra i juga al River. En paraules de la seva tieta, és un "bon gourmand" i un gran jugador. Per això li vaig fer la samarreta del seu equip i un bon farcit amb ganaché de xocolata negra per dins. Segur que es va llepar els dits!

Galetes pintades a mà

Aquestes galetes són un vici! Pintades amb clara d'ou i sucre i amb la base de mantega, se't fonen a la boca. A més a més, duran dos mesos. És a dir que les podem mirar i remirar, fins que els desitjos de menjar-les siguin més forts que la pena de no fer-ho. Les podeu encarregar per cel·lebrar un munt de coses: casaments, batejos, comunions, naixements, halloween, nadal, cap d'any, aniversari, la primavera, la tardor, San Valentín... el que vulgueu!

Que bona és la mel!

En Derek ja té 1 any! La seva yaya volia que li fes un pastís amb els personatges preferits del seu net, és a dir, l'osset Winnie i el seu amic, en Tigger. Segur que en Derek va sonriure en veure el seu ninot preferit! Per molts anys, Derek!

17 anys!

Qué t'agrada quan tens 17 anys? Un munt de coses! Estar amb els amics, sortir, anar de botigues, vestir-te ben maca... La mare de l'Andrea volia un pastís de color rosa "pero intens, eh? i amb un munt de colors, això que els hi agrada a les adolescents..." 

Li vaig fer un pastís rosa xiclet, amb flors i cors, farcit de melmelada de llimona. Sembla ser que va tenir molt èxit!

Buzz Lightyear

La Mar en va encarregar un pastís del Buzz pel seu nebot, l'Albert, que és un bitxo petit de 4 anys. Havia de ser un pastís gran, per unes 40 persones, i vaig decidir fer-lo de dos pisos. La festa va ser en un parc un diumenge al matí que amençava pluja. Però el cel va respectar el moment, i l'Albert va poder bufar les espelmes del seu pastís... i menjar-se el cap del nino tot seguit! Per molts anys, Albert!

Bob Esponja

L'Àlex té debilitat pels "Gormiti" i volia un pastís amb aquest personatges. Però al últim moment, va decidir que preferia un Bob Esponja! La seva yaya es va afanyar a dir-m'ho per tal de que pogués canviar de tema. No hi va haver-hi cap problema i l'Àlex va tenir el seu pastís del senyor groguet!

Se'l va menjar amb la familia, però com que en va sobrar, el va compartit el dilluns amb els companys del cole. I així tothom content!

Pastís Daisy

Un pastís que enganya, rosa per fora i negre per dins. Trufa negreta i farina sense glúten. Les persones celíaques no han de renunciar a un pastís gustós i diferent! No en va quedar ni una engruna!

Pastís "El món de la vinya"

En Pere Antón té una massia preciosa prop de Vilafranca, envoltada de vinyes i xipressos. Per cel·lebrar el seu aniversari, la seva dona, l'Olga, em va encarregar un pastís que recordés al seu món, el que l'envolta. I aquest n'és el resultat. Us pot semblar que l'edat és una mica "exagerada", però és la suma de tots els que feien anys aquella setmana, és a dir, en Pere Anton, la Rossana, la Montse, el Jorge i l'Enric.