40 anys amb empenta!

L'Eva arriba als 40 amb molta força! És el que acostuma a passar quan una ha sigut una figura en el món del rem. Ni més ni menys que olímpica!!! La seva germana (i tota la família), van voler fer-li un pastís que recordés els vells temps. Un pastís sense glúten, de ganaché de xocolata, tendret, tendret!

Money, money!

Aprofitant que la Mar feia 2 anys, la Mercè li va voler fer una sorpresa al seu marit. Amb l'excusa d'encarregar el pastís de la nena m'em va encarregar un altre amb un super-bitllet pel Rubén. Tot portat amb molt de secret! Sembla ser que la sorpresa va ser molt agradabel per tots dos!

Bodes de plata d'anunci!

En Jordi i la Marga són una parella de les que no en queden. Riallers, amables, simpàtics, apassionats de la muntanya... amb totes aquestes qualitats és fàcil que estiguin envoltats d'amics. Per celebrar els seus primers 25 anys junts van pujar a dalt de tot de Penyes Altes i "es van tornar a casar". Em fa l'efecte que en Lluís va fer de "capellà"... Després, un bon dinar i el pastís! Moltes felicitats Jordi i Marga!

Els cabells ben llargs.....

A totes les nenes els agraden els cabells llargs.Totes les princeses dels contes els tenen així, però la que els té més llargs és la Rapunzel. Con s'ho faria si no per escapar de la torre???

Un Herbie pel Miquel

Encara recordo la panxona de la mama del Miquel al casament de la Mireia. Però el temps passa i el Miquel ja té un any. Em fa l'efecte que el seu pare, un apassionat del volant, ha tingut un pes específic important en la tria del primer pastís del Miquel. Un Herbie! Ple de xocolata per dins, fondant i sucre per fora, aneguets, un rierol... Per molts anys Miquel!

La Pepa ja és gran...

La Pepa ja és gran i sap fer moltes coses! És tant gran com la Sara, que ja té 5 anys! Els seus pares estaven convençuts que el pastís que volia la Sara era el de la Pepa. Doncs au! No ens entretinguem! Als 5 anys ja se sap el que es vol i no es pot perdre temps! Marxant un pastís per la Sara!

Un casament diferent

Quan es casa la filla de la teva amiga, de la amiga amb qui vas compartir infantesa, confidències, primers novietes, casaments, divorcis... es viu un dia especial. Quan a més a més coincideix que aquesta dòna que avui es casa és la primera filla de les teves amigues que vas veure nèixer, és encara més especial. La Mia viu lluny, a Alemanya, a Merkelville, però sempre em deia que volia un pastís dels meus.
Va ser un dia de juliol, un dia de calor, de sol roent i nuvols escasos. Un dia de rialles i abraçades. Un dia magnífic.

Felicitats Mia i Jaume!

Vull ser... DESIGUAL!!

"Qué li puc fer a la meva dona pel seu aniversari? Alguna cosa que la identifiqui, que li agradi molt... No sé... Bé, hi ha una cosa! Li encanta la roba de la marca Desigual." I jo...glups! Però va quedar molt xulo!

60 anys

En Jesús és el pare de la Mireia, una estímadíssima amiga. Al seu pare li agrada llegir, li agrada molt. I quan ho fa, seu al sofà de color verd. El pastís... ple de llibres i diaris!!

Macarons de xocolata

És diumenge i plou. A mig matí ja he llegit el diari, ja he mirat i remirat el facebook, ja he contestat tots els mails... i qué faig? Probo a fer macarons... morta de por! Són un mite! Han de tenir peu, han de quedar lluents, han de ser suaus... Aquest és el resultat. Estaven taaaan bons.....

Bodes de plata

25 anys de casats! Això és tot un record! Els fills, alts, guapos i amb les cames moooolt llargues, porten els anells i feliciten als pares.

Per molts anys, parelleta!

50 anys molt culers!

Volien un 50 perquè en feia 50.
..."Com li faig?" "No ho sé..."
" Qué li agrada?" "Ah! Això sí que ho sé! El Barça i Catalunya!"

Fem una casa?

En Pol vol fer el mateix que fa el seu pare: cases, coses, tocar sorra, fer ciment, apilar maons... i per això en Bob és el seu personatge favorit!

Barça!!!!

I un any més, arriva l'aniversari del meu nebot. Aquest cop s'ha decantat per l'escut del Barça i a mi m'ha faltat temps per fer-li! El pastís, pel Xavier, és sempre una incògnita! Com que viu a Andorra, cada any l'enredem, li diem que aquest any no podrà ser... Però d'una manera o d'una altra, el pastís arriva i ell, content, bufa les espelmes!

Per molts anys Xavier!!!

Suricate culé!

A la Carla li agraden moooolt els suricates, però també té debilitat per l'Alves, el jugador del Barça... i a més a més, estudia periodisme... Ho podem unir tot? Provarem... suricate amb samarreta de l'Alves i micròfon a la mà! Fusió!!!

La rateta més presumida!

Ja teniem el ratolí, faltava la rateta... La Minnie! Aquest pastís era sense glúten i a la Raquel li va encantar! Per molts anys Raquel!

Iphone

Bojos per Aple, bojos per l'Iphone... aquest era de crema de mascarpone i taronja... ummm!!! Boníssima!

R2D2

Passen els anys, els que vam veure la película quan la van estrenar ja som grandets, però les noves generacions continuen gaudin dels seus personatges, sobre tot d'aquest robot tan entranyable!

Catalunya i la música

Catalunya sempre. I la música, la seva vida. Vaig fer un pastís amb la Senyera i les primeres notes del nostre himne, Els Segadors.

New York

Volem un pastís molt New York! Bé, hi ha un munt de coses que ens recorden New York, però l'Estàtua de la Llibertat n'és una.

Futbol i Bolets

En Joan és porter de futbol, però li agrada molt anar a caçar bolets. Per tant, d'una banda el futbol, de l'altra els bolets... Joan per partida doble!

M'encanten els Gin-tònic!

Volem un pastís acolorit i un home amb ulleres que es prengui un gin-tònic! Me'l vaig imaginar assegut, descansant després de la festa, recordant els bons moments passats i amb el got a la mà...

Un taüt molt especial...

La Laia ho tenia molt clar. Fidel seguidora d'uns dibuixos d'èxit, volia un taüt negre i rosa. I així ho vaig fer!

New York Glamour

Un pastís per la Marlen, amb sabates de cebra, amb collaret de perles i l'sky line de New York envoltant el pastís (tot i que no es veu...)

18 anys

Sí, és el somni de tots els adolescents. El carnet, el cotxe, la llibertat... I si el cotxe pot ser un mini, millor!!

Cupcakes de primavera

Quan floreix la mimosa encara no és primavera, però a mi ja m'ho sembla. El seu grog intens em recorda la llum del sol a l'estiu i em permet somiar en dies llargs i nits a la fresca. Aquests cupcakes tenen els colors de la mimosa i de la lavanda, dues plantes que no concorden en floració, però que m'agraden tant...

Un pastís de Buttercream

Normalment faig pastissos de fondant, però aquest cop em va venir de gust fer-ne un de crema de mantega. Sí, ja ho sé, és molt dolç, però jo li poso un punt de llimona o de taronja i està reboníssim!!!

Que fort!!

La vanesa volia un pastís pel seu marit que el transportés al món de la seva infantesa. I és clar, es va decantar per la serie de dibuixos que li agradaven més. En Musculman!!

El ratolí més bonic!!

Als 3 anys encara no tenen molt clar el que els agrada. Que no???? Doncs l'Abril sí que ho té clar!! El coneixeu???

Il·lusions dels 18 anys

18 anys: el carnet, viatjar, la llibertat, la majoria d'edad, poder votar... coses que fa molt de temps que esperes. I arriba el dia i els que t'estimen volen que sigui moooolt especial. M'encarreguen el pastís dels teus desitjos. Hi ha d'haver un cotxe, el carnet, els països on vols viatjar... Per molts anys, Meri!

1 any a Austràlia

De vegades s'ha de fer un pensament: si et diuen que per feina te'n has d'anar 1 any a Austràlia... Que farieu? Ells ho han tingut clar. Han fet maletes i... volando, volando... cap a Austràlia. Els seus amics els hi han fet una festa de comiat... Fins aviat!!!

15 anys...

Quina edad, eh? La edad de les il·lusions, dels dubtes, de les amigues per sempre, del començar a demanar: vull sortir!!!... però tot i que es fan grans, alguna cosa de la infantesa queda, alguna cosa que no vols abandonar... en aquest cas, la nina de sobre del llit. La Moni l'ha tingut sempre allà i la seva mare volia que  el pastís dels seus 15 anys fos justament això, la nina i el llit. Ho he aconseguit? Vosaltres mateixos!