Ja han arribat les galetes de Nadal!!!

Arbres, estrelles de neu, regals, corones, ginger-men... Si voleu fer un regal original, si voleu posar el nom de cada persona a la taula amb una tarjeteta que després es menja, si voleu guarnir el vostrte arbre de Nadal amb galetetes que els més petits poden anar menjant... No ho dubteu! Quantes en voleu? Vinga, vinga, que s'acaben!

Galetetes de casament

La Mireia toca (o tocava...) el chelo i volia una galeteta en forma de Clau de Sol per donar als seus convidats. En canvi, en Jordi, la volia en forma de moto, amb els colors de la seva moto. M'hi vaig posar amb una mica de temps, en volien unes quantes!!

Aficions que es mengen

Fa molt de temps que li vaig fer aquesta guitarra al meu cosí, i no sé perquè no l'havia penjat encara... en fi, ho faig ara! I aprofito per fer propaganda del seu grup: Desobedientes. Fan un rock molt canyeru!

Tres aniversaris junts

Tres nens que celebren junts l'aniversari., tots bojos pels cotxes! Els pares ho van tenir fàcil: un pastís amb els cotxes de Cars.

Au! Bon profit!

Aniversari gòtic

Neixer per Halloween ens predestina? Potser no sempre, però en aquest cas, sí. Volia un pastís gòtic, amb sang, tombes, vàmpirs... Me'l van encarregar amb molt poc temps de marge i no vaig poder fer tantes coses, però sang, tomba i vàmpir n'hi havia! Va quedar maco, no? Em consta que li va agradar molt! I com ja és habitual, van indultar la nina!

Festa a la platja

La nostra amiga en fa 50!!! Que li fem? Que ens aconselles? Aviam, penseu... qué l'hi agrada? Doncs... li agrada molt la platja, però també és molt de festes, li van  els colors vius... Però això sí: senyera i barça han de sortir per algun lloc!

Doncs ja ho veieu, platja, festa, relax... us agrada?

Dorm, dorm, jo ja et vigilo...

Era el bateig de la Cristina i per tant, el pastís havia de ser dolç, tendre... però la germaneta gran volia un pallasso! Cap problema, la petitona dorm, el pallasso la vigila, li guarda els regals i espera pacientment a que es desperti per fer-la riure.

Que poc costa fer feliç a la gent!

30 anys molt esportius!

En Jordi ja es va fent grandet, 30 anys... i com no, tocava festa grossa. La Mireia volia que el pastís fos una bicicleta, però jo, que de vegades vaig per lliure, vaig voler fer-li aquest paisatge: el cicliste descansant prop de l'aigua, menjant un bon entrepà per recuperar forces, la bici al costat... els hi va agradar, i em consta que el ninot va ser mig indultat. Mig, perquè al final se'l van acabar menjant... Golafres!

Boig per la informàtica!!

Ja feia temps que m'ho deia: "a mi marido le tienes que hacer un portátil!!" i jo morta de por... un portàtil... i com aguanto la tapa? I com li faig les tecles?? Però voler és poder! Confesso que va haver-hi alguna nit que em costava dormir, somniava que queia la tapa, que el pastís es desmuntava... Però no va passar res d'això! Va quedar xulu, oi?