En Jordi ja es va fent grandet, 30 anys... i com no, tocava festa grossa. La Mireia volia que el pastís fos una bicicleta, però jo, que de vegades vaig per lliure, vaig voler fer-li aquest paisatge: el cicliste descansant prop de l'aigua, menjant un bon entrepà per recuperar forces, la bici al costat... els hi va agradar, i em consta que el ninot va ser mig indultat. Mig, perquè al final se'l van acabar menjant... Golafres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada