40 anys amb empenta!

L'Eva arriba als 40 amb molta força! És el que acostuma a passar quan una ha sigut una figura en el món del rem. Ni més ni menys que olímpica!!! La seva germana (i tota la família), van voler fer-li un pastís que recordés els vells temps. Un pastís sense glúten, de ganaché de xocolata, tendret, tendret!

Money, money!

Aprofitant que la Mar feia 2 anys, la Mercè li va voler fer una sorpresa al seu marit. Amb l'excusa d'encarregar el pastís de la nena m'em va encarregar un altre amb un super-bitllet pel Rubén. Tot portat amb molt de secret! Sembla ser que la sorpresa va ser molt agradabel per tots dos!

Bodes de plata d'anunci!

En Jordi i la Marga són una parella de les que no en queden. Riallers, amables, simpàtics, apassionats de la muntanya... amb totes aquestes qualitats és fàcil que estiguin envoltats d'amics. Per celebrar els seus primers 25 anys junts van pujar a dalt de tot de Penyes Altes i "es van tornar a casar". Em fa l'efecte que en Lluís va fer de "capellà"... Després, un bon dinar i el pastís! Moltes felicitats Jordi i Marga!

Els cabells ben llargs.....

A totes les nenes els agraden els cabells llargs.Totes les princeses dels contes els tenen així, però la que els té més llargs és la Rapunzel. Con s'ho faria si no per escapar de la torre???

Un Herbie pel Miquel

Encara recordo la panxona de la mama del Miquel al casament de la Mireia. Però el temps passa i el Miquel ja té un any. Em fa l'efecte que el seu pare, un apassionat del volant, ha tingut un pes específic important en la tria del primer pastís del Miquel. Un Herbie! Ple de xocolata per dins, fondant i sucre per fora, aneguets, un rierol... Per molts anys Miquel!

La Pepa ja és gran...

La Pepa ja és gran i sap fer moltes coses! És tant gran com la Sara, que ja té 5 anys! Els seus pares estaven convençuts que el pastís que volia la Sara era el de la Pepa. Doncs au! No ens entretinguem! Als 5 anys ja se sap el que es vol i no es pot perdre temps! Marxant un pastís per la Sara!

Un casament diferent

Quan es casa la filla de la teva amiga, de la amiga amb qui vas compartir infantesa, confidències, primers novietes, casaments, divorcis... es viu un dia especial. Quan a més a més coincideix que aquesta dòna que avui es casa és la primera filla de les teves amigues que vas veure nèixer, és encara més especial. La Mia viu lluny, a Alemanya, a Merkelville, però sempre em deia que volia un pastís dels meus.
Va ser un dia de juliol, un dia de calor, de sol roent i nuvols escasos. Un dia de rialles i abraçades. Un dia magnífic.

Felicitats Mia i Jaume!