... Aquesta entrada no sé ni com començar-la. En Xavier és el meu nebot, el gran. I el dia 19 d'abril ja va fer 7 anys! Feia un parell de mesos que anavem pensant com seria el seu pastís. Primer volia un Darh Vader i jo no sabia ni com començar a fer-l'ho! Però finalment, es va decantar per en Super-Mario i els seus amics. Em vaig divertir de valent fent figuretes! Sort que el pastís no era massa gran, perquè sino, encara hi seria! Ell no en tenia ni idea, no s'esperava el pastís perquè viuen a Andorra i ja entén que és complicat això de portar un pastís des de Parets fins Andorra. Però el meus super-cosins, l'Albert i la Núria, són també uns super-pares. Per tant, van baixar divendres, i després de menjar un plat de pasta, van agafar el pastís, i cap Andorra! Un munt de kilòmetres per un sonriure d'en Xavier. I això... no té preu.
Per molts anys, Xavier, t'estimo moltíssim!
felicitaciones!!!!
ResponElimina¡¡Mira de lo que me estaba perdieeeendooo!!
mmm...que ricos se ven..., casi casi que siento el aroma de tu casa... :)
Besos de osapintora a osazucarada ;)
Adryyy!! Que bonito tu comentario! Creé el blog para que la gente que me pide pasteles tuvieran una idea de cómo son, pero ya me he acostumbrado a que nadie me deje comentarios. Por eso, por inesperado y bonito, me encanta. Te echo de menos... Gracias osapintoradecamisetaamarillaysonrisaperpetua!
ResponEliminapastissos viatgers¡¡¡ moolt bé¡¡
ResponEliminaGràcies Carmeta! Ja fa dies que et vull trucar. Vaig de culing, és clar! Però torbaré el moment, ja ho veuràs.
ResponElimina